Há lugar para todos

com humildade, respeito e admiração

tolerância e curiosidade

e educação.

 

Joan Margarit

TANTES CIUTATS ON HAVÍEM D’ANAR  

 El nostre somni és fet de ciutats cultes

amb música i cafès hospitalaris,
la majestat d’un port i estacions
de ferro i vidre amb trens brunyits pels vespres
i per la pluja, la mateixa pluja
que ens acompanya en un petit hotel
o des de les finestres d’un museu.
Hi ha recers a l’empara de grans arbres,
gent callada, educada i ben vestida,
i les silencioses llibreries
on els ulls vaguen mentre cau la tarda.
 
Tantes ciutats on havíem d’anar, oh estimada.
La lluna surt damunt dels ponts de ferro
dels anys quan canvià la nostra llei.
Des de llavors el temps és una pluja
que ens ha amarat igual que una teulada.
Però en la llum del pati hem vist els temples
de marbre blanc i travertí daurat.
Hem trobat, als carrers de petits pobles,
fastuosos estucs de color terra
esgrafiats pel vent. Aquesta casa
del balcó i de l’eixida té una llum
de conversa i refugi. De nosaltres,
el qui quedi tindrà el xiprer i les heures
per fer-li de record i companyia
fins que ens trobem a les ciutats del somni. 

 

poema retirado do livro "Misteriosamente Feliz. Uma Antologia" 

de Joan Margarit

Edição bilingue da editora Língua Morta

Organização de Miguel Filipe Mochila

 Para mim, o Catalão é uma língua musical, cheia de outras línguas. 

A poesia de Joan Margarit é cheia de Catalão, de paisagens e de arquitecturas. 

Obrigada e até sempre, caro poeta arquitecto.

Confinar nos livros

Que sorte é ter pequenas bibliotecas que aquecem a alma, o espírito e o corpo.

Obrigada a todos os escritores, poetas e desenhadores, 

de sonhos e conhecimentos... 

Que sorte é ler "O Infinito num Junco".

Obrigada Irene Vallejo por tantos livros num só.